Online es poden fer moltes coses i obtenir moltes maneres de connectar-nos. Què funciona per la connexió humana online durant la formació?

• Maneres de poder contactar amb les persones assistents a les formacions: el cafè presencial de contacte es pot substituir per dinàmiques de presentació on es puguin projectar targetes o e-mails; també repartir-les entre les persones participants amb el permís d’aquestes.
• Incorporar dinàmiques on hi intervingui el cos per accentuar la nostra presència: estiraments, maneres d’expressar el nostre acord o desacord amb gestos…
• Generar un clima de connexió amb les persones: saludar quan algú entra i se’n va de la reunió, fins i tot perquè ha perdut la connexió.
• Pautar el que fem i sobretot el que farem durant la divisió en grups online; trobar-se en grups sense un propòsit clar només per 10 minuts ha de ser la sensació més incòmoda del món.
• Garantir una bona qualitat de so i imatge.
• Utilitzar mètodes de flipped classroom: donar material teòric previ a la sessió per poder, durant l’estona que estem connectades, enfocar-nos en el treball en grup o en la resolució de dubtes.

I a vosaltres, què us ha funcionat en dinàmiques online?

Els canvis globals han sacsejat a la humanitat des dels inicis de la seva història. Els canvis promouen diferents maneres de viure i d’actuar, també ens obliguen a canviar i reajustar els nostres objectius, maneres de fer o situacions, personals i professionals.

Cada canvi porta oportunitats i reptes; en aquest post voldria explicar quins canvis ha portat per a mi per si a algú li serveix. Per qui conegui l’eina DAFO, faig reflexions sobre oportunitats i amenaces externes i fortaleses internes que podem utilitzar.

Oportunitats:

• Per totes les persones que no treballen en salut o serveis essencials, possibilitat de baixar la intensitat d’acció-reacció. Si estem acostumades a un ritme i unes rutines ens costarà, però un cop ho haguem fet notarem els beneficis que això aporta a la salut i als nostres projectes.
• Repensar, reflexionar, clarificar, tornar a l’arrel o essència dels projectes: respondre millor al per què fem el que fem.
• Per a les persones que han vist incrementada la seva activitat, potencialitat econòmica: oportunitat de reflexionar també sobre la valoració interna i externa del que fem i trobar maneres que ens permetin anar molt més ràpid i fer-ho de manera molt més eficient. Identificar bloqueigs en la nostra activitat.
• Oportunitat de percebre com cuidem de la nostra salut i els nostres projectes.
• Acabar coses pendents.

Amenaces:

• La principal és la incertesa. Això ens porta irremeiablement a treballar amb un altre model, a canviar i posar a prova la nostra capacitat de gestió davant dels canvis.
• Increment d’amenaces que ja havíem identificat prèviament i que no només no es redueixen, sinò que es fan més grans encara.
• Situacions que posen en perill la nostra vida.

Fortaleses:

• Flexibilitat: saber reaccionar davant dels canvis.
• Tenir una bona definició prèvia del que significa avançar i retrocedir per nosaltres, un bon mapa dels nostres objectius, com millorar-los i les nostres característiques per poder detectar oportunitats i no paralitzar-nos.
• Acceptació: estratègies per identificar conscientment on ens bloquegem i com podem sortir-ne.
• Tenir coneixement sobre com relacionar-nos amb qualitat de manera online.

Debilitats:

• No saber demanar ajuda, o en què i a qui fer-ho.
• Negar el que ens passa, activar mecanismes únicament de distracció i falta de reflexió.
• Creure de manera ingènua que no passarà res i que tot seguirà com abans.
• No haver identificat amenaces importants.

Fa uns anys, vaig col·laborar en escriure un article sobre orientació “Orientar versus informar”. Després d’uns anys, m’agradaria aprofundir en què considero orientar. Ja no és només considerar tot el context personal, familiar, situacional,… sino obtenir una via per a que la persona arribi a l’autoconeixement tenint en compte les capacitats personals, actuals i potencials, des d’on pot arribar a configurar el seu propi context.

La orientació és un procés que caldria fer de forma continuada, al llarg de la vida. Aquesta orientació és especialment necessària en moments de canvi, on es posen en joc les nostres capacitats personals i situacionals.

Orientar és un procés que podem ensenyar i acompanyar perquè les persones puguin fer una part d’aquest procés per elles mateixes, de manera autònoma. I tenir disponibilitat de professionals en el moment que es necessiti, no en el moment que hi hagi una fira d’orientació o el moment de triar camí professional o d’estudis, que en els instituts sol ser 4t d’ESO, o el moment de canviar de feina on fem un curs sobre com fer-nos el CV.

Cal posar en valor l’acompanyament, l’anar més enllà d’una entrevista de 20 minuts que per molt inspiradora o aclaridora que pugui ser, és una gota d’un procés complex on hauria d’intervenir la persona, la seva creativitat i què caldria fer en diversos moments d’aquest canvi.

La orientació és encara més necessària a la universitat, on es presuposen aquestes capacitats i no s’entrenen ni es tenen en compte en cap moment del procés. També en totes les edats, davant de situacions on ens sentim impactades per reptes vitals o davant de moments en els que hem de prendre decisions i hem de comunicar-les al nostre entorn.

L’Ikigai, un concepte japonés sobre el sentit de la vida i la missió, és un punt de partida interessant per desenvolupar una orientació d’acord amb les aportacions, les circumstàncies, les aficions i el que volem i podem aportar al món.

Tot això sense oblidar el concepte de sostenibilitat; estar sempre fent una mateixa cosa no és sostenible. Canviar sempre tampoc. Com, quan amb qui, on i per què importen. I canvien al llarg de la vida.

#orientació al llarg de la vida

“El nostre cos som nosaltres. Les nostres emocions també són nosaltres. Estem aquí, capaces de ser tot el que podem i volem ser. Ara i aquí. La persona del costat m’ajuda, a partir de l’acompanyament i l’acceptació, a que el meu cos expressi el que té dins. El que pot expressar. El que jo puc expressar i ser. Sempre des del cor, amb una mirada plena d’afecte que acompanyi el procés de deixar-nos veure. Amb tot el que hi ha, sense censura.

Això m’ajuda a descarregar, a ser i a poder fer. Des de la nova energia que noto, que sento, puc generar nous pensaments i noves accions. I ara ho puc fer a casa, amb mi mateixa. “

Extracte del que m’ha aportat la formació de Shiatsu Gestàltic, en l’any i mig que porto fent-la. He notat els beneficis en la meva capacitat de ser i estar en el món i també en la meva capacitat productiva. Puc fer més coses que abans.

Algunes persones a qui he mostrat aquesta eina que tenien fortes càrregues personals, laborals i familiars també han notat que alguna cosa canviava en elles… jo he notat el seu canvi també, a una acceptació plena, amorosa i conscient. En grup, o individual.

En especial he percebut els seus beneficis en persones que de manera directa o indirecta, tenen cura d’altres persones. Cuidadores de malaltes d’Alzheimer, professores, psicòlogues, treballadores socials…

#cuidar a les cuidadores